La saviesa de La Toscana de Fernec MatéNo és un relat, no és un assaig, no és una autobiografia, no és un llibre de receptes i és tot això alhora. També és una exaltació de la vida "senzilla" al camp i no a qualsevol camp sinó al de La Toscana, com a Locus amoenus, com un nou Shangri La, com el paradís perdut etc. Potser és excessiva la idealització d'aquesta regió italiana, com si el materialisme o el consumisme no hagués fet entrada a La Toscana, com si fos una illa inexpugnable de bonhomia, de bona convivència, d'abundància de queviures, de bon vi, de bons formatges i d'excel.lents hortalisses i on els infants encara són educats per la tribu, no només per la família...
No sé, se m'escapa algun detall amb tanta felicitat. Caldria anar a viure-hi una temporada. Potser que ho fem, no ho descartem. Potser l'autor ens hi convidaria si li diguéssim i és l'afany de coneixement el que ens hi portaria, no només les excel.lències del vi de la seva bodega...
Deixant de banda la ironia, està escrit amb gràcia i farcit d'anècdotes personals viscudes arreu del món, abans d'aterrar per sempre més a la meravellosa Toscana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada