Badar, un luxe que no està a l'abast de tothom. Badar, un avorriment per altres. Badar, un entreteniment forçós pels que roden sense feina. Badar, una mena de voyeurisme pels amants de les terrasses.
Badar enmig de la voràgine absurda del nostre món és una activitat anòmala, per la qual cosa et poden criticar o pitjor encara et poden acusar : Què mira vostè, és que tinc monos a la cara? On s'és vist quedar-te mirant la gent, badoquejant, gandulejant, observant la vida com passa? Gairebé és una activitat antisistema, a no ser que siguis un jubilat, com el del conte Badar inclòs dins del recull I un cop de vent els despentina de Jesús M.Tibau.
Els jubilats homes, és clar; les dones jubilades van a la piscina, van al mercat, es troben de bon dematí amb el xandall nou per caminar pels camins del colesterol i inverteixen el seu temps en activitats diguem-ne més rendibles, els homes no. Els homes jubilats els encanta badar davant les obres. Si no, comproveu-ho un matí qualsevol a la vostra ciutat o al vostre poble. Perdó, això era abans, quan es construïa, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, abans de la crisi...
Poder badar de tant en tant és tot un luxe i una medecina. Gràcies
ResponEliminaPrimer de tot dir-te que m'encanta el teu blog, estic tant orgullós de ser el teu...
ResponEliminaBé, encara que sembli estrany, avui dia no és tasca fàcil saber badoquejar a consciència. Per a fer-ho, has de voler fer l'esforç de dedicar el teu temps lliure, o no tant lliure, a una activitat a priori "mancada de sentit", pel fet de no ser rentable, d'aquí el teu paral•lelisme molt encertat "propi d'una acció antisistema". El ritme de vida a marxes forçades promogut pel capritxós sistema, ha sigut capaç d'escapçar-nos la lloable competència del badoqueig, tant practicada antigament pels savis, pels científics, pels grecs...ara sí, no val a BADAR, un cop més el sistema hi guanya i la societat hi perd!