dilluns, 28 de novembre del 2011

Una visió circular des de la Gallina Pelada (El Berguedà)

El massís de Montserrat emergint del mar de núvols
Coneguda com la Gallina Pelada, el Cap Llitzet (2.320m) és el punt més alt de la serra d'Ensija a la comarca del Berguedà. L'erosió remuntant d'alguns rius explica la verticalitat d'alguns vessants de la serra. A llevant, el serrat Negre (2271m.), el serrat Voltor (2.281m) i la creu de Ferro (2.286m.) i a ponent, el cap Llitzet o de Gallina Pelada (2.320m).Sota la carena que separa la creu de Ferro del cap Llitzet els rasos d'Ensija avui estan emblanquinats per un fina capa de neu.La Serra d'Ensija, a causa de la major popularitat i l' alçada del Pedraforca  i del Cadí,  és una serra poc coneguda però l'espectacularitat de les vistes en arribar a la carena, la fa mereixedora d'una sortida molt recomanable.
Hem realitzat l'excursió el dissabte 26 de novembre de 2011 sota un cel net de bromes i d'un sol enlluernador molt agraït en les zones assolellades i molt desitjat en les zones ombrívoles, ja que la temperatura era força freda. L'ascensió al cim l'hem realitzada per una ruta més llarga i més accidentada de la ruta usual que en aquest cas es comença i s'acaba a la font Freda, a la banda de Saldes. Per contra, nosaltres hem realitzat un itinerari circular començant per la falda sud de la Serra d'Ensija, deixant uns cotxes  al Pla de la Creu de Fumanya, on hem iniciat l'excursió a peu, seguint el camí dels Bons Homes  (que arrenca de Queralt i mor a Montsegur), passant per la font del Coix , deixant a mà dreta les ruïnes de masos i el que queda de l'antiga població de Peguera. Continuant pel camí dels Bons Homes  planegem i ens endinsem en un bosc de pi roig. Al cap de poc temps, passem a prop  del Roc d'en Ferrús i les ruïnes de la casa que porta el seu nom. Seguidament el camí comença a pujar sota la mola vigilant i imponent del roc d'en Ferrús. Arribant al coll de l'Estret, el camí dels Bons Homes continua avall i recte i nosaltres agafem els senyals grocs de la dreta que ens portaran a la Roca Blanca de dret, en una ascensió continuada d'uns tres-cents metres de desnivell i d'un quilòmetre de longitud. Tot pujant, ja albirem un paisatge que se'ns ofereix espectacular, abraçant  les vistes del massís de Montserrat- emergint d'un mar de núvols-, el Montseny, el Port de Comte, el Moncau...Si la pujada ens regala aquestes visions, l'arribada a la Roca Blanca (2.289m) ens oferirà una visió circular amb el Cadí i el Pedraforca en primer terme i la serralada pirinenca més enllà. Als nostres peus: Saldes, Gòsol, Maçaners, el Gresolet...
Des de la Roca Blanca anem carenant fins el cap Llitzet o Gallina Pelada (2.320m), el punt més alt de la serra. Al vessant nord de la carena, una lleu capa de neu s'estén  pels rasos d'Ensija on la figura solitària del refugi enmig de la plana enlluernadora en aquesta hora del migdia, ens ofereix una postal gairebé nadalenca.
La baixada la realitzem des del refugi en direcció sudest cap el collet. A partir d'aquí , baixem suaument primer i de forma continuada després, passant per boscos d'avellaners tot arribant al torrent de la font Freda, que caldrà seguir per la dreta i mirant on posem els peus ja que la zona obaga manté el gel durant  tot el dia. Arribem a la font Freda on ens espera un doll d'aigua abundant i el flaire de carn a la brasa que una colla de nois i noies s'estan coent -diuen-  per berenar. Fi de la ruta. 7h(14Km) i uns 600 metres de desnivell.
Una visita al Berguedà ens ofereix molts atractius a més del paisatge i dels seus pobles. La comarca és rica en episodis històrics.
El poble de Peguera, lloc de naixença de Ramon Vila Capdevila
Ramon Vila Capdevila, també conegut com  "Caracremada"  va ser un dels guerrillers més destacats del maquis català.Es va destacar pel seu antifeixisme i amor a la justícia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada