Han passat seixanta-cinc de la publicació de Fahrenheit 451. Vagi per endavant un homenatge a tots aquells escriptors i escriptores que de forma tan lúcida han intuït un futur que cada vegada ens sembla més pròxim a no ser que encara siguem a temps de reaccionar amb l'ajut del coneixement i de la reflexió col.lectiva.
Estar amb la gent és molt agradable. Però no em sembla que sigui gaire social ajuntar una colla de gent i llavors no deixar que parlin entre ells, no creu? Una hora de classe de televisió, una hora de bàsquet, de beisbol o de córrer, i una altra de transcripció d'història o de dibuix d'imatges i després més esports. Però mai no fem preguntes, o, si més no, la majoria no en fa; no fan més que llançar-te respostes i més respostes al damunt, pam, pam, pam, i nosaltres allà asseguts quatre hores més davant la pantalla-professor.../...Quan acaba el dia estem tan cruixits que no podem fer altra cosa que ficar-nos al llit o anar a un dels Parcs d'atraccions a intimidar la gent, trencar vidrieres al Trencador de vidre o fer malbé cotxes amb la gran bola d'acer del Destrossador de cotxes.../..
Us sona?
(La Clarisse, protagonista considerada antisocial pel sistema. Fahrenheit 451 de Ray Bradbury)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada