Damunt la bossa es destacava un rectangle de paper. Un fràgil full de paper arrencat d'un bloc. I a mode de comiat, aquests mots, traduïts del gaèlic:
Que el camí et sigui fàcil,
que el vent estigui sempre darrere teu,
que el sol escalfi sempre el teu rostre
que la suau pluja regui els teus camps
i abans no ens trobem de nou,
que els déus et portin en el seu palmell.
(Vella dita irlanesa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada