dilluns, 27 d’agost del 2012

Afirma Pereira

M'agraden els llibres dits de butxaca entre altres motius perquè les tapes són toves, tenen un tacte agradable, llisquen a les mans, són llibres d'una mida ajustada, no pesen i són ideals per doblegar-los una mica si convé i no es deformen o els pots dur a la bossa de la platja al costat de la tovallola i si s'humitegen una mica per les condicions ambientals a què els sotmets encara es fan més interessants, ja que la mica de rebrec o les petites ombres d'humitat que es dibuixen en l'interior li donen un aire de més gastat, de més llegit, vaja; però el que  més m'agrada dels llibres de butxaca, a banda del preu, clar, és que pots recuperar títols que en el seu moment van ser exitosos o títols d'una literatura més clàssica i que et ve molt de gust rellegir o senzillament llegir per primera vegada. En el cas d'Afirma Pereira ha estat decisiva la fotografia de la coberta on es veu el Marcello Mastroiani avançant amb pas ferm entre un grup de gent pel carrer d'una ciutat. El rostre circumspecte, amb  vestit fosc, armilla, la cadena del rellotge que li penja de la butxaca i la bossa a l'esquena i un pas decidit, aliè a la resta de personatges que circulen, he de confessar  que va ser l'esquer que va fer  que em dirigís a la caixa de la llibreria. La segona part ha estat descobrir un personatge únic, entranyable, proper, complex, sovint confús i ple d'humanitat. Un personatge de carn i ossos, una història senzilla però profunda on la condició humana es revela en tota la seva complexitat i on la joventut i la vellesa, l'esperança i la desesperança, el record i l'oblit estan presents amb algun toc d'humor i de fina ironia. Molt recomanable i alhora molt reconfortant.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada