dimarts, 16 de desembre del 2014

La vida té aquestes coses (1)


-       Mare, no és això. Segons la Júlia ja hem esgotat tots els intents. Ella ho té molt clar: una temporadeta d’aire fresc  i a veure què passa....No, no vull tornar a casa vostra, no necessito res més. Tingueu cura de la Neu i ja en tinc prou. Et trucaré quan arribi a l’hotel de Nova Delhi. Penjo. Adéu, mare.

En realitat, la relació amb la Júlia s’havia acabat feia mesos. Després d’un dels sopars dels divendres que fèiem sistemàticament amb els seus amics em va confessar que tot havia estat un error.

-       Tot què? Tota la nostra relació? Un error?

-   Sí, Jaume, un error de càlcul, de creure que en pocs dies es reconduirien les situacions i tornaríem a ordenar de forma lògica les nostres vides, però no ha sigut així.


Jo ja m’havia avesat al seu racionalisme, a les seves paraules un pèl pedants,  al seu prendre mides i als seus càlculs en tots els terrenys fins i tot en el terreny sentimental. En els nostres inicis, en les primeres flamarades de l’enamorament fins i tot trobava que aquesta qualitat la feia encara més encisadora:  “Vés, si n’estava d’ ella! Vés si n’estava de penjat aleshores !” però ben mirat m’estava fent un favor. Se m’havia avançat a uns esdeveniments que tard o d’hora s’haurien precipitat i haurien tingut el mateix final. Ara m’estalviava d’haver-me de sentir culpable, encara que la situació tot plegat no era gaire galdosa. 

Amb la Júlia havíem viscut unes quantes primaveres plegats i sempre hi haurà allò de perquè no ho vam tornar a intentar. De vegades les relacions per bé o per mal només pengen d’un fil, d’una mirada , d’una invitació, d’un gest carinyós damunt o sota les estovalles...o de la paraula justa en el moment just. Depèn d’encertar les coordenades. Vet aquí! Potser serà una frase per a la història: Les relacions sentimentals depenen d’encertar les coordenades. Per altra banda, la meva vida laboral també començava a fer figa. Les meves responsabilitats com a executiu de la firma SIHL començaven a malmetre la meva salut física i mental.../...

1 comentari:

  1. Ara ens deixes amb la mel a la boca, Carme. Abans de Nadal el següent capítol, no?

    ResponElimina