divendres, 28 d’octubre del 2016

Gosadies

Gosadies és el títol d'un conjunt de relats, poemes, pintures i un dibuix en un sol volum, editat per Terra Ignota, l'autora del qual sóc jo mateixa.


I gosadia és el que ha fet la poeta Mònica de Dalmau: un collage de fragments de relats diversos i n'ha TRANSFORMAT o n'ha SUBVERTIT alguns dels poemes publicats a Gosadies.
Així doncs no us talleu a ser agosarats; sense gosadies no avança el món.
Aquí van alguns exemples del que diem:

A redós 
(Carme Andrade. Pàg. 21 de Gosadies)
A redós de la teva ànima exhausta
brosta el rostoll de l'absència.
No refarem de la cabana la volta.
Calcinada. Inclement. Erràtica en la teva memòria.

Poema intervingut:
A redós
brosta l'absència.
La clau de volta
calcina inclement.

No recordo.
(Mònica de Dalmau)

Sola
(Carme Andrade. Pàg. 27 de Gosadies)
Sola
nua
s'embarbussa
de mots roents
la lluna.

Poema intervingut:
Sola
Sola, ment,
nua em prens (prems-tens)
i em capbusses (i m’embarbusses)
amb mots violents
de lluna.
(Mònica de Dalmau)


Gosadies el trobareu a les diverses i variades presentacions que fem i  a la llibreria Gaudí de Reus.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Filles. Viatge d'anada, de Raquel Estrada

La poesia de Raquel Estrada és una poesia directa, on cada paraula té un valor, res és gratuït. Les imatges estan construïdes a cops d'escarpa, de materials durs, sense concessions al lirisme fàcil. Parla de les nacions sense sal, la nafra d'un país ferit, els solcs cavats, l'ara és un cop sec. En els seus poemes hi ha molta geografia i molta terra. El seu univers poètic es sustenta sobre bases fermes i segures encara que les plaques tectòniques, - imatge recurrent- , existeixen i són susceptibles de bellugar-se i produir cataclismes.  A Filles sorgeixen dues figures molt interessants:  la figura del pare com un far i la de la mare com una pedra: la pedra materna, amb tot la càrrega simbòlica que contenen ambdós conceptes.
Fotografia: Carme Andrade


És una poesia de fort component social, com un crit; com si les nostres vides fossin sotragades cada dia per unes plaques tectòniques cada vegada que engeguem les pantalles. A Taula parada la poeta intensifica aquesta visió gairebé obscena d'un món injust on les terribles desigualtats s'han normalitzat:

El retrat del convit comença a estar clar:
força de tot i mal repartits els plats.

Els poemes de Filles van directes als grans temes universals: l'odi, les guerres, el mal col·lectiu: El mal és l’angoixa que t’ha corromput.

Al poema  El nen de la guerra diu:

T’aguanto un moment la mirada
a través de la pantalla
i quedem en silenci i és un silenci de tots.
T’estalvies el crit contingut en la imatge
i un segon forada el temps que separa
l’aquí el lluny.
.../...

A la III part de Filles, la poeta fa un gir temàtic, tot allunyant-se dels aspectes més socials per entrar en el terreny íntim i personal de la maternitat, a la qual hi dedica set poemes oberts a l'esperança i a la vida.

Tal com diu l’Olga Xirinacs en el text Enigmes de la vida interrogada que acompanya el pròleg, Filles és un llibre que conté molts moments per a la reflexió intensa.

Filles va guanyar el 31è Premi Miquel Martí i Pol de l’Ajuntament de Roda de Ter,2015

Altres publicacions poètiques de la mateixa autora són:

Pedregam o pedreria. Fragments d’orígens, Premi Gabriel Ferrater 2008.

Esferes coincidents. Tres finestres d’interior, 2013

diumenge, 23 d’octubre del 2016

La víctima, de Saul Bellow

Al Club de Lectura hem llegit LA VÍCTIMA , de Saul Below. Novel.la traduïda per  Jordi Martín Lloret i editada per El cercle de Viena, 2015

  dhttp://www.panterandhallgallery.com/images/famepromise2010/littleastrangerintown.jpg
El títol ens revela en bona part el contingut de la narració. En efecte, la segona novel.la del Nobel Saul Below (1915-2005) ens presenta uns personatges colpits per la culpa i per la venjança. Una narració en la qual els sentiments complexos dels personatges donen un to a voltes pessimista i sòrdid a un estil narratiu on els ambients i la contextualització prenen força protagonisme. Personatges solitaris que transiten per uns espais tancats i petits, com si l’autor volgués encomanar-nos l’angoixa que pateix el protagonista, semblant a la que inspira la imatge[i] que ocupa la portada del llibre on un individu anònim amaga el rostre sota el barret en una expressió d’abaltiment o d’ebrietat.
Un punt fort de l’habilitat narrativa de La víctima el constitueix la capacitat de transmetre els sentiments i les característiques dels personatges tot donant a conèixer els fets i les accions sense entrar en descripcions. Veiem els personatges com si es tractés d’una pel·lícula, cosa que es reforça en les descripcions de les accions que protagonitzen personatges molt secundaris però que ajuden a fer-nos una composició del lloc molt ajustada a la realitat d’una Nova York de cinema negre.
El final de la història sorprendrà el lector, ja que els esdeveniments ocorreguts donarien peu a un acabament previsible però l’autor l’acabarà girant, si més no, de forma inesperada.
(c)Carme Andrade





[i] Alistair Little: At the crossroads