dijous, 8 de juny del 2017

L'edat dels homes

El títol de L'edat dels homes de l'Hèctor Bofill, llegit al club de Lectura Òmnium/Bravium em va produir una certa curiositat i uns moments de dubte: Parlarà dels homes com a gènere o  del col.lectiu d'homes i dones? Parlarà dels homes com a gènere masculí en relació a l'altre gènere?
Auschwitz. Fotografia: Carme Andrade
La cita que encapçala el relat ens dóna una pista: Un gran principi de violència comandava els nostres costums, de Saint-John Perse, poeta francès (1887-1975) i premi Nobel. La violència com a mètode utilitzat pel gènere masculí des dels orígens de la nostra civilització per a dirimir els conflictes. La visita de l'autor al Club de Lectura ens va esvair els dubtes. En efecte, la seva novel·la,  que conté tot sigui dit de passada, moments poètics remarcables, ressalta el paper dels homes en el darrer conflicte del 36. Un treball que parteix de la memòria històrica familiar per desgranar unes vides estroncades per la guerra però també per posar negre sobre blanc tot un seguit de reflexions i dubtes morals en relació al compromís dels homes amb el seu temps i com l'instint natural de supervivència pot fer canviar els destins de les persones, tot i aparcant en un segon terme les ideologies i creences. Un altre repte moral que ens ofereix aquesta Edat dels homes és com arriba a ser d'estrany i paradoxal que la mateixa societat que va produir tanta bellesa, Bach, Bethoveen, Wagner, etc,  va ser capaç de produir tant dolor. De com la bellesa i el mal poden articular complicitats que ens resulten incomprensibles quan ens ho mirem des de la perspectiva del temps transcorregut. L'apropiació de la bellesa clàssica per part del nazisme va ser un fet indiscutible i molts autors s'hi han esmerçat a parlar-ne, per citar-ne un, Susan Sontag en el seu article Feixisme fascinant denuncia la dimensió ideològica de la bellesa perfecta.

Ens és molt llunyà aquest dilema? Podríem afirmar sense dubtar-ne que en els nostres dies en algun punt del planeta no es dóna aquesta contradicció? 

Carme Andrade

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada